La quarta llesca del grup barceloní Mishima conté catorze cançons que calmen la set de propostes vitals. David Carabén i companyia aconsegueixen un acoplament perfecte entre lletra i música, narració i ambients. Amb més grapa que en àlbums precedents Mishima plora, s'emociona, reflexiona i s'enamora. El complement a creacions pròpies com "Neix el món dintre l'ull" o "Un tros de fang" és "Els ametllers", un poema de Joan Maragall que entra en l'òrbita del pop independent detallista i precís. Carles Pujol 20VINT
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada